FRAGMENTS DE LA SEVA OBRA

Hem escollit alguns fragments de les obres més importants de Pedrolo:

JOC BRUT

1.
Si no hagués estat per les seves cames, no hauria passat res. O potser sí. Però hauria passat a algú altre. Jo ho hauria llegit al diari.


2.
- Gelós?
- Per això me'l vas passejar pel davant, oi?, perquè m'hi sentís.
- No. T'asseguro que va ser una casualitat.
- És clar. I qui és?
- El meu cosí. Tinc una altra tia, a Barcelona. Vam trobar-nos i m'acompanyà una estona.
- I per què vas passar com si no em coneguessis?
Va sostenir-me la mirada.


3.
S'havia acabat. Ja no quedaven més pistes, ja no quedava res. La noia havia desaparegut sense deixar rastre. Era inútil haver-me dit que la perseguiria encara que hi hagués d'esmerçr tota la vida. S'havia fe fonedissa tan totalment, que era com si mai no hagués existit. Però existí.


4.
- Malparit!
La mà, ràpida i dura, em pegà la cara i l'anell que duia em partí el llavi. La boca se m'omplí de sang.
Encara la hi tinc.

MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN

1.
- Què us ha fet
I ells li van contestar:
- No el volem amb nosaltres, perquè és negre.
- I si s'ofega?
I ells es van arronsar d'espatlles, car eren dos nois formats en un ambient cruel, de prejudicis.



2.
Després de sopar, en Dídac va dir tot d'una:
- Quants anys et sembla que tardarà ha haver-hi tanta gent com hi havia abans, al món?
- Si no queda ningú més, molts; milers i milers.
- I se'n recordaran, llavors de nosaltres?
- Potser no. Per què ho preguntes?
- No ho sé; esque m'agradaria.
- Dídac i Alba... Com Adam i Eva, oi?
- Sí. No seria bonic?
- Sí, sí que ho seria.



3.
I en el fons del meu cor vaig desitjar ferventment que fos tan precoç com en Dídac, el seu pare; si ho era, encara podria tenir uns quants fills del meu fill...